GraficArtPrints visita Nash Editions

www.graficartprints.comNotices Opinió TècnicaGraficArtPrints visita Nash Editions

GAP VISITA NASH EDITIONS.
Després de contactar amb Chris Abbe i concertar una visita a Nash Editions, vam tenir la oportunitat de realitzar-la aquest estiu, a les instal·lacions de Torrance, California.

Graham Nash, autoretrat

Nash Editions


Un xic d’història…

L’era de la impressió digital giclée va començar una mica per casualitat, a mitjans dels anys 80 a Califòrnia, amb un petit equip de persones que investigaven com digitalitzar i imprimir les fotografies que havia realitzat el legendari músic i fotògraf Graham Nash (de Crosby, Stills, Nash & Young) al llarg de la seva carrera fins aleshores.

Els escànners encara necessitaven desenvolupament i les impressores capaces de produir impressions duraderes, en alta resolució i àmplia gamma tonal eren inexistents.

El road manager del grup i amic de Nash, Mac Holbert, tenia una mica d’experiència en informàtica, ja que portava la comptabilitat del grup i els dos es van adonar del potencial de treballar les fotografies digitalment, però lamentablemente no hi havia forma de passar a paper el que visionaven en el monitor. Encara no hi havia cap laboratori comercial que pogués revelar o imprimir un arxiu digital. Les primeres impressores tenien molt baixa resolució y estaven molt lluny de produir resultats òptims i permanents.

Nash volia realitzar una exposició del seu treball fotogràfic imprès digitalment, perquè alguns dels negatius originals, que en certa ocasiò va enviar a un director artistic, mai els hi va tornar i només disposava dels fulls de contacte. En la recerca d’un sistema de output d’impressió, va descobrir Jetgraphix, un laboratori d’investigació afiliat a la universitat de UCLA, dirigit per John Bilotta, antic director d’art d’una agència de publicitat, el qual estava investigant sobre un sistema experimental de Fuji. Nash estava molt interessat en conèixer la qualitat que Bilotta podia oferir-li, pero la resolució era tant baixa, que en paraules de Nash, les impressions mostraven “punts tant grans com el teu cap”. Nash va preguntar a Bilotta si hi havia alguna cosa millor i aquest li va passar un catàleg d’una impressora anomenada IRIS.

Mac Holbert, John Bilotta i Graham Nash amb la IRIS 3047

Mac Holbert, John Bilotta i Graham Nash amb la IRIS 3047

El representant d’IRIS Graphics, Steve Boulter, creia que aquest tipus d’impressió podia ser molt ben rebuda pel món de l’art i pressionava a la companyia perquè presentés aquesta impressora a fotògrafs i artistes, mentre la companyia no ho veia amb bons ulls ja que el seu objectiu principal era dirigir el producte a la impressió de proves per impremta.

Boulter va volar a Los Angeles la setmana següent, per ensenyar a Nash unes mostres impreses amb la IRIS i Nash va estar gratament sorprès.

Definitivament, aquesta era la solució que Nash estava cercant. Només restava un escull per superar: la IRIS no estava preparada per ser connectada a un escànner o ordinador domèstic Macintosh, ja que s’havia de fer amb un sistema propi, pensat per les arts gràfiques. Boulter coneixia a la persona que podia solucionar aquest extrem, David Coons i el va presentar a Nash. Coons era un ingenyer de color que treballava per Disney en la transició que suposava el canvi de l’animació analògica a la digital. (Coons rebria més endavant a l’any 1992 un Premi de la Acadèmia per el co-desenvolupament d’un nou sistema d’animació digital).

Coons va ser el tècnic designat per Boulter per començar els primers experiments amb la IRIS 3024. Molt aviat Coons va começar a formar part de l’equip de Nash i a hores lliures de Disney, va desenvolupar i escriure el codi per poder escanejar i retocar els fulls de contacte de Nash, introduir les dades a la IRIS amb cinta magnètica i imprimir unes imatges esplèndides en paper aquarel·la Arches.

Finalment, Nash va realitzar l’exposició, la qual va crear una gran expectació, ja que es tractava de les primeres fotografies “impreses” amb aquest sistema revolucionari. A més a més de Los Angeles, l’exposició també va viatjar a Nova York i Tokio. Una part d’aquestes fotografies assolirien els 19.500,00$ en una subhasta de Christie’s.

El juliol de 1990, Nash finalment va adquirir una impressora  IRIS 3047 per 126.000,00$ i la va instal·lar en un petit garatge d’una casa que tenia a Manhattan Beach, un suburbi de Los Angeles. Molt a prop de Manhattan Beach a Santa Monica, l’impressor de serigrafia Jack Duganne es va interessar per la novetat i molt aviat va ser un assidu visitant al petit estudi, portant a imprimir feines dels seus propis clients. Molt aviat va congeniar amb la IRIS i el febrer de 1991 es va convertir amb treballador de Nash Editions. A Duganne tambe se li atribueix haver donat la terminologia giclée a aquest tipus d’impressió.

A mesura que els encàrrecs dels clients foranis anaven creixent, Coons i Boutler ja no passaven tant de temps a Manhattan Beach. Estava clar que algú havia de cuidar-se del pròsper negoci. Coons s’en feia càrrec mentres Nash i Holbert estaven de gira musical amb el grup CSN&Y, però quan aquesta va finalitzar el juny de 1991, Mac Holbert es va traslladar a Manhattan Beach des de Santa Cruz on vivia, per encarregar-se’n ell mateix.

L’1 de juliol de 1991 Graham Nash i Mac Holbert van obrir oficialment Nash Editions al públic.

L’any 2003 van realitzar la migració tecnològica de IRIS a Epson.

El març de 2010 Graham Nash dóna un nou enfoc a Nash Editions, partint Mac Holbert cap a nous projectes personals relacionats amb la fotografia i prenent el relleu John Bilotta.

Jesús Coll, printmaker de GraficArtPrints amb John Bilotta, màster printmaker de Nash Editions

Jesús Coll, printmaker de GraficArtPrints amb John Bilotta, màster printmaker de Nash Editions.

LA NOSTRA VISITA

Després de contactar amb Chris Abbe i concertar una visita a Nash Editions, vam tenir la oportunitat de realitzar-la aquest estiu, a les instal·lacions de Torrance, California.

La visita va ser molt agradable i ens va fer especial il·lusió per tot el que NE ha representat en el desenvolupament de la impressió fine art giclée, però també per l’amabilitat i franquesa mostrada per l’anfitrió nord-americà. Estem molt agraïts a John Bilotta, màster printmaker de NE, per dedicar el seu temps a contestar cada una de les nostres preguntes.

Com a partners d’Epson que han sigut al llarg de la seva història, els hi vam voler comentar els coneguts desajustaments o inconvenients que produeixen les impressores Epson i que ells simplement van afirmar desconèixer o que no són reproduïts a les seves instal·lacions. Aquest punt ens va deixar força descol·locats, ja que és conegut en fòrums professionals d’impressió, alguns dels inconvenients Epson com la obturació de capçals i la necessitat de netejar-los amb una frequència més elevada del desitjable, o problemes estranys de banding en segons quins materials i ajustaments del driver. El desconeixement d’aquests inconvenients per part de NE, ens va portar a especular si el material servit per Epson a NE, és exactament el “mateix estàndard” disponible per a la resta de mortals.

Una acció inevitable que s’ha de portar a terme amb certa freqüència a les impressores Epson, és el molest protocol d’haver de canviar un cartutx de tinta que no està totalment esgotat per un de nou, per a realitzar la neteja d’un capçal i després d’aquesta neteja, tornar a instal·lar el cartutx vell fins al seu esgotament total o tornar a repetir aquest protocol quan una nova neteja sigui necessària. Bé doncs, a NE no realitzen aquesta operació. Es limiten a rebutjar al cartutx que no és apte per efectuar la neteja per un de nou, llençant la respectable quantitat de tinta que encara resta en el seu interior (al menys 40ml. per cartutx), a més a més del perjudici ambiental que suposa. Tal vegada pugui ser aquest un dels motius, a part del alt cost de la vida a Los Angeles i el malbaratament econòmic i vital que suposa el transport fisic de les persones a distàncies interminables, que les seves tarifes siguin tres vegades les de GAP.

Actualment a Nash Editions treballen principalment amb la Epson SC-P9000 amb Taronja/Verd de 44 polzades, que utiliza la mateixa tecnologia de la Stylus Pro 9900, però amb la nova formulació de pigments (+INFO). Estan molt satisfets amb ella, malgrat en Jonh va estar d’acord amb mi que diferenciar una impresió realizada amb aquest dos matissos extra o sense ells, és una tasca quasi impossible. Tambe treballen amb impressores de 60 polzades (Stylus Pro 11890) sense Taronja/Verd per a impressions superiors a 44 polzades d’ample.

Els que ens coneixeu, sabeu que l’arrogància no forma part de la nostra forma de ser, però podem dir que la visita ens ha donat dades per afirmar que GraficArtPrints està en molt bon camí i que prestem un servei excel·lent.

 

Altres articles d’interès

NOVES IMPRESSORES EPSON I ULTRACHROME HD-HDX
DIGIGRAPHIE®BY EPSON ¿SEGELL DE QUALITAT?
QUALITAT, PERMANÈNCIA, SOCIETAT DE CONSUM I PEDANTS DEL GICLÉE
EPSON STYLUS PRO 9890 VS 9900 ¿TORNA EPSON A L’ULTRACHROME K3™ ?

Deixar un Comentari

El teu Email no serà publicat.
* Camps a omplenar.

13 + 6 =

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

FacebookTwitterGoogle+InstagramPinterestVimeoYouTube